Calamarsa

Fotografia d'Anna Merino

I plou, plou, plou, ara les grosses llàgrimes del tròpic, ara pedra de gel. D'on ve, aquest gel? I tot vent! I trona! Lluny; no hi ha arriben pas, els llamps. I la tempesta travessa el poble en ràfegues, i sembla que hagi d'acabar, però barra-bum!, que ja revifa la calamarsa...

Es fa fosc amb les últimes esbandides. Els nens tornen al carrer. L'estiu vestit de petita tardor. Les noies surten rient, amb les faldilles curtes i una jaqueta texana. Només algun ocell agosarat, que ara piula. I mentrestant... La tempesta torna a donar la volta i ara sí, que cauen els llamps.