Badalls d’oques mortes. Fa olor de cremat. El vi regalima ampolla avall, cames roges i sedoses. He donat un pas, però em sento com si hagués caigut. Em llegeixen d’altres latituds amb un traductor automàtic i em diuen: què depriment t’has tornat! No sé com podria mostrar la meva energia positiva sense ofendre. Quan ets massa feliç, robes l’energia dels altres, quan ets massa trist, també. S’ha de ser gris. I estúpid. Crec que des de la famosa vaga només he hagut d’anar a comprar una vegada, i no vaig tenir-hi cap problema.Avui reconfortava el mercat, ple de peix. I la dona de les flors.
Crisi? Quina crisi?
No comments:
Post a Comment