
Es muy difícil. Creí que una gota de color podría cambiar el entorno gris y enfermizo, la desidia, el cinismo, el egoísmo, el despotismo, la envidia, el desprecio tras el que se esconden, la altanería, la desconfianza, esa actitud de “yo ya he estado ahí y sé que te vas a estrellar y que te va a doler”.
¡Llevo tanto tiempo aquí que me están cambiando a mí! Con el agravante de que me siento culpable, puesto que soy yo la que he pecado. Ellos ya eran así. ¿O no?
Hi ha la dita filosòfica: "bonum difusivum sui" (l'essència del bé és ser difusiu). Hi ha la meva experiència que diu: Malgrat tot el mal del món el màxim que aconseguirà de mi seran unes llàgrimes... de colors. Ànims! anonimus.
ReplyDeleteEssent difusiu de vegades es té la sensació d'estar traïnt.
ReplyDeleteGràcies per les paraules. Una abraçada.