No és prou tard. Un dia qualsevol que espera pluja però el cel no vol. Five years, what a surprise. Aprendre aquesta cançó. Dormir quinze hores. Somniar que a Mèxic tothom vesteix de blau. Tot un dia al parc amb la quitxalla dels altres i al dia següent no poder caminar. Fugir del castell de la bruixa. Vèncer un drac. Perdre una pilota entre les estàtues. Tornar a casa i no escriure ni una paraula. Dormitar al sol, quan surt, acabar-me la novel·la i prendre unes cerveses ben fresques. Vaig voler mirar al món, però tot seguit vaig tancar la finestra. Les de plasma, no les de casa, que estan totes obertes i l’aire corre i la música gronxa el silenci, ara vinc, ara no vinc. Fa olor de barbacoa i avui els nens menjaran xocolata. Resurrecció. Redempció. Esperança.
Quin text tan bonic, estimada!
ReplyDelete