So
here comes one day when the storm, this last storm, feels like
receding and you know it because when walking, you are happily aware
that your body is starting to become yours again - thought not the
same. It will never be the same. Something there left to accept! And,
right before you think which way to go, you decide it's time for a
haircut. Mirror is always nicer to you afterwards.
I
arriba a la fi un dia quan la tempesta, la darrera tempesta, sembla
que es calma; ho saps perquè, tot caminant, experimentes feliç que
el teu cos torna a ser altre cop teu, per més que canviat. Ja mai no
tornarà a ser el mateix. Quelcom que hauràs de pair! I abans de
pensar on aniràs, decideixes que t'has de tallar els cabells. El
mirall serà més complaent amb tu, en acabat.
Pues
llega por fin un día cuando la tormenta, la última tormenta, parece
que amaina; y lo sabes porque al caminar eres consciente del feliz
retorno de tu cuerpo, que vuelve a ser tuyo otra vez, aunque no
igual. Ya no volverá a ser el mismo. ¡Aceptarlo queda pendiente! Y
antes de pensar hacia donde te diriges, decides que hay que cortarse
el pelo. Siempre agradarás mas al espejo, después.
No comments:
Post a Comment