David, Rafael y Gabriel tocaron en el Astrolabi anoche. La familia al completo estaba allí, bueno, casi, faltaban algunos amigos. Jack se presentó con unos amigos y una chica muy guapa. Estuvo muy cariñoso con todo el mundo. Me evitó y me negó la mirada. No puedo soportar esta distancia. Es mejor no verle que estar en la misma habitación y no poder hablar con él. Me siento miserable hoy. He perdido todos los nortes.
Monday, March 27, 2006
lunes sin norte
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Ei!!!!!!!! Stella, up!
ReplyDeleteVengo de fin de semana fuera y te iba a llamar para preguntarte qué hacemos con lo del cumple de Eire. Nos vemos sin falta esta semana. Cenita, en tu casa o en la mía?
Casi mejor en la mía que estaremos más a nuestras anchas.
Un beso
Oh si pogués per un miracle aixugar les teves llàgrimes perquè
ReplyDeletebrillessin
els teus formosos ulls! A través de les teves paraules, com per un
calidoscopi, es veuen tots els colors del teu dolor. però tota ferida
requereix cicatritzar, i bé, perquè no es faci pus i quedi tan sols una
bella
senyal d'un tràngol. Estem fets per estimar i ser estimats però no està
escrit a qui i de qui. Mira al teu voltant: tothom demana ser estimat!
Mira
endavant, tot és possible. Inclús el que dius dels fills, per
què han
de ser biològics? T'estimem papas and mamas.
res no puc fer amb la sensació de pèrdua, ara. em toca viure-ho. els dies que estigui bé, els he d'aprofitar. després hi ha els moments que no puc evitar el plor. però crec que és millor plorar a temps que quedar-m'ho dins, perquè és aleshores que les ferides no es curen.
ReplyDeleteus estimo molt.
Sempre quedará mirar on està la molsa als arbres, seguir la posició de les estrelles, alinear les manilles del rellotge apuntant al Sol, o fixar-nos en la nostra mateixa ombra per trobar el nord. De totes maneres aquest està desviat i oscil.la.
ReplyDeleteL'important és no perdre l'azimut que portem a dins i recordar que la rosa dels vents té molts punts cardinals i que tots nosaltres som al ben mig.
Quan estàs pujant una muntanya sempre hi ha dubtes respecte al camí, però un cop a dalt no importa en quina direcció està el que veus, el que importa és la bellesa que t'arriba, com la sents i com la entens.
És un viatge... pensa que és a Itaca.
Super color scheme, I like it! Good job. Go on.
ReplyDelete»
Nice idea with this site its better than most of the rubbish I come across.
ReplyDelete»
Great site lots of usefull infomation here.
ReplyDelete»
Very pretty design! Keep up the good work. Thanks.
ReplyDelete»