In memoriam

FINAL DEL LABERINT

 

Quan aquells dits sensibles

toquin músiques fràgils

i lentament vacil·lin

llums canviant de ciris,

surt de la festa. Mira

quanta nit, quina extrema

solitud se t'emporta,

per la rialla, a l'home

justificat i lliure

que neix del teu silenci. 

Salvador Espriu