I am the lightining

Et trobo en el supermercat, esperit dels passats estius. Però et vaig conèixer tot just fa només dues festes. Amb tot, quan et miro, sembla que tinguem un munt de records per compartir. Serà el teu somriure, que em convida a construir la història que mai no hem tingut. Sabies de mi, em vas dir, i em vas fer sentir com una petita estrella.

Enllesteixes la compra i mentre pago em dius:

—T’espero fora.

Ens acompanyem breus minuts, fins als quatre camins. Vull explicar-te la meva setmana, vull saber quan et tornaré a veure.

—És curiós —dius—, mai no vinc a aquest supermercat.

—Ni jo... He passat per aquí avui per solucionar tràmits amb el gimnàs.

Sembles cansat, em dius que tens molta feina.

Ens acomiadem amb dos petons i un a reveure. En començar a caminar una gota de pluja em cau a la galta i em fa somriure. Ai, si sabessis que en el fons no sóc més que una romàntica!