Les persones que més trobem a faltar són aquelles que no varem saber estimar prou bé, pensava S.B. mentre caminava per la riba del Besòs. Potser imaginava que es trobava a les afores de qualsevol altre àrea metropolitana, lluny, o es preguntava perquè l’olor de la fàbrica de cervesa no li resultava familiar, si hi havia viscut mitja vida al costat.
La xarxa de vehicles absorbia la llum del dia i les boires semblaven la xafogor de l’estiu, tot i que, per un moment, no sabia quina hora era, quin mes, quin any. El record d’un rostre estimat que ja mai més l’abraçaria es manifestà en un cos estrany que caminava cap a ella. I allà, quieta, sense adonar-se que mirava els ànecs que es banyaven al riu, tremolà de nostàlgia i de tristesa.
stella, me encanta como escribes.
ReplyDeleteel viernes he medio quedado con Eire Lebo. Te apuntas? Besazos!
me enteré ayer. ya estoy apuntada. nos vemos por fin!
ReplyDeletequé guay que nos vemos! Muaaaaaaaaa!!!!!!
ReplyDeleteNice idea with this site its better than most of the rubbish I come across.
ReplyDelete»
Interesting website with a lot of resources and detailed explanations.
ReplyDelete»
Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
ReplyDelete»