A la sorra plujosa: indi i cirera fosca. Res d’extraordinari, excepte potser haver sentit el vertigen del salt, del no res. Córrer... Possibles direccions. Els peus nus sota el llençol en el fred de la matinada. Futura nostàlgia?
Quan s’han exhaurit els cartutxos, trenquem amb tot i comencem noves vides. Deslluir els dies amb la voluntat d’immobilisme és mort, covardia. Però queden revolucions, reformes, construccions! A voltes no hem provat tots els recursos, no hem transformat, no hem comprès.
El sentiment predomina: estimar i viure!
Pel teu somriure, tot el meu imperi. Gran com l’os d’una oliva, com l’ull incontrolable d’una tempesta.
Cada cop que creix la lluna, el temps és etern.
No comments:
Post a Comment