Gebre

Músics i pidolaires es barallen per un lloc “legal” al carrer. A l’entrada del metro, la mare d’una parella sense feina i àvia de set criatures ofereix mocadors clandestins al costat dels cinturons d’imitació d’un jove senegalès, a dos quarts de vuit del matí. Des del tren, el Vallès vessa gebre. En el seient del davant dues equatorianes es queixen del cansament acumulat durant llargues jornades per uns pocs euros. Els estudiants, en el seu darrer dia de classe, dormen alguna mona, juguen amb els mòbils, es miren al cristall. Tothom duu a la mà un d’aquells diaris ràpids, que més que informar, atabala. La millor manera de no turmentar-me és passar a l’acció. Potser només el Nadal original fou dels pastors i dels pobres.

Gràcies a Merlí per la seva inspiració i les seves classes de música