Wednesday, April 24, 2013

Xesco Boix


L'Amantis arribà l'altra tarda amb quatre llibres. Amb el pare havien estat buidant estants per a la biblioteca, però aquests, volien que es quedessin per a nosaltres. Llibres de quan en Merlí i jo vam ser petits.

Una joia, el Galing-Galong, amb una dedicatòria del Sant Jordi de 1981: "Perquè sempre sigueu igual d'alegres".

(pistes de les vides passades, petjades on ja no hi caben els meus peus, però on troba refugi la meva ànima)

Li vaig dir: mare, aquest llibre li donaré al Merlí, que el "fan", era ell.

En aquests dies inesperats, quan després de temps de letargia, començo a sentir de nou l'univers, recupero qui sóc, com pot arribar a ser tot de divertit, si em mostro com sóc, sense por, dies en què, a més, estic aprenent a dir "NO", la veu d'en Xesco, mai oblidada, em retorna la fidelitat a la vida, aquest misteri tan suculent i màgic.

Gràcies pares, per ser com sou, haver-nos crescut així, per estar sempre tant a prop nostre. Sé que parlo per tots dos. Mai no trobaríem la cançó, ni el poema, ni la novel·la, ni el post! Per agrair-vos la vida que ens heu donat, que sens dubte és privilegiada, perquè entre moltes altres coses útils i importants, ens heu ensenyat a estimar.

"Estima, estima, que això mai no fa mal", del repertori d'en Xesco, de Malvina Reynolds.

Us deixo l'enllaç al documental de tv3 - Ningú no comprèn ningú - Per si teniu temps, per quan us vingui de gust:

4 comments:

  1. Sí, tant debò els nens d'avui tinguessin un Xesco...

    ReplyDelete