Ponts

Una Conversa amb en Merlí a la Cova del Temps Amansit. Veig que la gran diferència entre tristor i apatia és el pont que existeix en la tristor i en l’apatia no. Hom sap que pot travessar el pont quan tornin les forces, quan deixi de ploure o acabi la nit. Però si hom veu el pont i no li suposa cap diferència de fons estar en aquesta riba que a l’altra, quin sentit tindria creuar-lo? Per què? Quan tota filosofia, emoció, capacitat i il·lusió s’hagi convertit en un joc de la ment, ¿deixem de ser humans i ens convertim, potser, en màquines?

Tota vida és difícil. Hi ha vides tràgiques, tragicòmiques, terribles, divertides, encaminades, confuses, directes, apagades, ostentoses, mortes de gana, emocionants, avorrides, plenes d’amor, mortes d’amor, absentes de vida, exuberants de mort.

Algunes persones tenen el motor de l’ambició; ambició de fer les coses que els fan feliços, que proporcionen plaer, ambició d’estimar millor, de sentir-se estimat, ambició de canviar petites o grans coses que podrien fer el món més sostenible, ambició de conquerir un coneixement, un atribut, una destresa, ambició de construir una llar, de fer un viatge, de tenir diners, d’una feina més agradable i més ben pagada, de tenir fills. Però i si aquesta ambició no existís? I si no existís des del principi, des de la primera percepció? I si tota la vida no fos més que un conjunt d’actes mecànics, repetitius? Com es viu la vida quan es perd la innocència?

"Somnien els androides amb ovelles elèctriques?"