Una vez más, qué sentimental, cualquiera diría, si total…
Cada vez que voto, lloro, de dolor, de orgullo, de responsabilidad, de agradecimiento, de frustración, de libertad. Tantos han muerto y sobre todo, tantas han sacrificado y gritado para que hoy, yo, pudiera votar. La historia converge en ese gesto. La luz. La posibilidad.
Jo també ploro cada cop, de ràbia i mal rotllo perquè no hi ha cap opció que m'entusiasmi, ni tan sols que m'agradi força. Però pel que significa, voto, sempre dubtant fins l'ultim minut, sempre dubtant si és el millor que puc fer, contenta que puguem votar, però sense saber mai qui
ReplyDeleteSí, és curiós com arribes davant la taula amb tots els papers i pensaves que ho tenies clar, però de sobte ja no ho tens tan clar i és un moment realment important. Però, com amb tot, has de prendre una decissió. Ser indecís afavoreix la dreta. I he de dir que aquesta setmana respiro una mica millor (tot i que tots sabem que el PSOE... )
ReplyDelete