Refugis

L’any 1938 es van construir a Barcelona més de 1.300 refugis com a defensa passiva contra el bombardejos franquistes. Els horrors d’aquells dies a ciutats de la reraguarda com Madrid, Guernica, Lleida, o Barcelona s’obliden amb la desaparició dels testimonis d’aquelles persones que van conèixer el dia a dia sota les bombes, pendents del so de les sirenes, corrent escales avall, nens penjats de les faldilles pels carrerons, fins arribar al refugi. Els bombardejos eren tan constants, que malgrat la cruenta assiduïtat de la mort, hi havia qui fins i tot ja ni es molestava d’abandonar la llar per quarta vegada en el mateix dia, després de vuit dies d’intensa pluja mortal, no només de bombes, sinó del ruixat de metralla que rematava els carrers per si hi havia quedat algú viu.

Era la primera vegada que a Europa s’atacava població civil amb armes de destrucció massiva, que s’atacaven objectius no militars. Mussolini i Hitler perfeccionaren a Espanya la seva aviació i les seves bombes amb l’excusa del perill roig. El general que amb l’ajut de l’exèrcit es rebel·là contra el govern democràtic de la república mitjançant un cop d’estat que culminaria en 40 anys de dictadura, mort i tortura, Francisco Franco, guanyà la guerra gràcies a aquesta superioritat aèria.

El País Basc i Catalunya en foren fortament castigats, perquè a la desenvolupada indústria d’aquestes comunitats es gestava, deien els insurgents, l’odi a Déu i el comunisme.

Algunes de les vivendes subterrànies van ser subvencionades pels ajuntaments. La majoria, però, van ser construïdes pels veïns i pagades de les seves butxaques.

Del 15 al 30 de març podrem visitar l’exposició commemorativa d’aquella tragèdia a l’estació de metro de Universitat.

Ara fa setanta anys, des què els nostres avis jugaven amagats als soterranis, per matar el temps, com fan tots els nens.