PRIVATITZAR

(Text d'en Pep Martínez)

A la meva nadala del 2008 parlava dels qui volien privatitzar Déu. Un amic em va dir que perquè no parlava també de les “altres” privatitzacions. Ho intentaré.

El primer pas, com sempre, és recórrer a la semàntica. Perquè si bé és veritat que el nom no fa la cosa és igualment cert que el nom expressa l'essència de la cosa.

Privar: en totes les versions té una connotació negativa envers el proïsme: llevar a una persona allò que li era útil. El fet d'ésser privat d'una cosa..

Privatitzar: Recordem que “en el principi” tot era públic, és a dir de tothom. Privatitzar seria apropiar-se d'una part pública en benefici exclusiu d'un. No parlem de l'ús de les coses sinó de la segregació d'aquestes impedint ser utilitzades per altres.

Res a dir quan les coses són fruit del treball d'un mateix sigui com a empleat o artesà dins d'una economia productiva. Perquè aleshores el producte és en certa manera una creació, una cosa nova no existent i, per tant, li pertany. L'ús que en faci (dels beneficis) cara els altres entra en el terreny de la solidaritat no de l'equitat. Predomina el factor humà.

Però l'acumulació de diners -grans quantitats- no es produeix mai pel treball d'un sol home. És una privatització d'una gran part del treball col.lectiu d'una comunitat de treball i de la societat en general. Per tant aquesta acumulació lleva a aquest col.lectiu la part que li serà útil per la seva vida i a més a més deixa en mans del privatitzador un poder excessiu i injustificable sobre la societat i la humanitat sencera. Sobre els privatitzadors també recauen danys col.laterals com portar una vida i unes despeses que perjudiquen la seva mateixa dignitat ensems que són una burla cruel de les mancances que ells mateixos han provocat. Predomini del factor diner.

A més a més de l'origen d'aquesta acumulació de diners (privatització d'un treball col.lectiu), l'ús que en fa dels mateixos a través de la borsa, torna a ser una altra agressió al bé públic. Perquè la finalitat de la inversió de diners no és, evidentment, tornar a la comunitat els diners que li ha llevat, sinó prestar aquests diners privatitzats a canvi de l'interès més elevat possible per al seu únic i exclusiu benefici. Com aquests diners privatitzats depenen única i exclusivament de la seva voluntat individual els pot fer moure a on vulgui i com vulgui o els pot llançar a l'espai en un viatge vanitós.
O pot crear la ruïna de molts i la fam, l'atur i el caos a pobles sencers. Estem vivint aquesta situació. I quan a aquests prestadors no li surten els números sempre sortirà el prestador de la darrera instància (el banc central-estat-tots nosaltres) per salvar-los, això sí sense interessos o a un interès molt baix.

Però l'acció de privatitzar no es limita als diners i les coses. Semblant al que fan els caps de les religions, els caps de les empreses i dels banc succionen (una manera de privatitzar) les persones, la seva voluntat, els seus sentiments i pensament. Les converteixen en “recursos”,”assalariats”, “despeses”, i una vegada digerits són tornats convertits en “consumidors” de tot el que doni de si els seu salari. Ells, els privatitzadors, són les “VIP” mentre els succionats es converteixen en les “RIP”. És així com els valors personals de la majoria passa a engreixar la personalitat de les minories i els converteixen en dictadors super intel.ligents, amants de les arts, poderosos i mecenes al mateix temps.

Pep