El temps és or, mai no en tenim prou, volem fer, estar i ser i busquem la intensitat del moment, perquè només aleshores el temps o la vida semblen adquirir significat. Amb tot, la vida i el temps es componen de tots aquells altres moments que no tenen intensitat i que tampoc no signifiquen res... Hom espera premut a la barra d’un bar durant minuts i encara ni tan sols ha aconseguit contacte visual amb el barman. Opcions: demanar foc al del costat, mirar la televisió, posar cara de pensaments interessants (nota: si són eròtics, és probable que les begudes arribin abans). Hom espera i en l’espera sense sentit mata el temps com pot.
Alguna vegada anem potser a un concert més per curiositat que per idolatria i els teloners són pèssims i el descans és avorrit i gris. Abans que l’excitació de l’imminent actuació ens atrapi, no sabem ben bé en quin temps estem (especialment si hi hem anat sols) i desitgem accelerar el procés. Quin terrible pensament! Que no sabem potser que l’espera ho fa tot més dolç, més saborós?
És clar que sempre podem parlar d’intimitats i mencionar aquells gasos la pudor dels quals és impossible de disfressar i no ens queda més remei que confiar en què el temps (i el vent) se’ls endurà.
Pot ser que de sobte t’adonis que et manca allò que més feliç et fa i que tots els somriures, per més que bonics, no són més que un espill, una possibilitat, però que no són reals, no com si tornéssim a beure aquesta nit de l’èxtasi més pur... I quan tornarà l’amor a vessar? Ah, la impaciència! L’esposa gelosa del temps.
I en perdre la partida et fan fora dels futbolins i et veus obligat a ballar, encara que no vulguis. No hi ha manera més estúpida de perdre el temps que ballar sense ganes, per molt que et pensis que així que escalfis una mica seràs el rei de la pista. Més ridícul és encara quan el teu amic fa cua durant quinze minuts per entrar al lavabo i tu allà esperant i no és fins el final que t’adones que podies haver aprofitat tu també, perquè ja t’han entrat ganes i us tornarà a tocar fer cua.
De vegades, però, el temps ens sorprèn. Per exemple, quan ja exhaurit, per fi obres el teu món a la nit i et trobes amb uns amics inesperats i estimats i camineu pels carrers amb renovada bogeria i acabeu en una plaça observant com dos gossos juguen alegres i salvatges, la darrera beguda a la mà, potser una altra cigarreta, històries compartides, la ciutat...
No comments:
Post a Comment