La meva amiga diu que s’ha inventat un rinoceront perquè els altres amics invisibles l’avorrien. I una cosa és que t’avorreixin els éssers humans i una altra la teva pròpia imaginació.
Ahir va sortir al bosc a llegir poesia francesa als conillets. Es va posar les calces que li vaig prestar. Diu que això sempre la fa somriure.
La meva amiga i jo ens recordem sovint que hem de fer allò que volem, enlloc dels actes provocats per la nostra culpa.
Hem de deixar un llegat?: tenir fills, ajudar el món, escriure?
No podem, simplement, viure?
No comments:
Post a Comment