Els dijous, una colla ben curiosa unida per les casualitats (tant podria ser Periodisme, Filosofia i Lletres com el bandolerisme en general) ens escapem una estona dels passadissos que envolten durant vuit hores les nostres vides i conduïm fins a un turó on en un casal espaiós i ben il·luminat (en els dies clars s’hi veu la Mola i Montserrat) ens serveixen una esplèndida paella.
En contra del meu costum, aquí us deixo una foto personal que m’ha fet el meu amic Txus amb la panxa ben plena, després d’un àpat de conversa còmica i bèstia. El títol del post (que és el de la foto) és seu.
Pelar, menjar, aliviar, ovular...
ReplyDeleteAl final, l'esplèndida paella és el de menys i el que compta és la conversa.
:))
com sempre :-)
ReplyDeletela placidesa del seu somriure és clavat al d'un rostre que viu al meu costat fa més de 36 anys
ReplyDelete