Dàtil

Octubre va començar un dia abans, mentre l’Eire, la Paula, la Bella i jo buscàvem el racó perfecte en el Montseny, després d’un bon dinar de muntanya amb cerveses, vi i alguns cafès. Després de perdre el camí de la vora del riu i caminar en túnels d’espins, jèiem finalment en un clar del bosc, al costat d’una riera, sobre fulles humides i branques trencades. La Paula havia perdut tota rima i l’Eire tenia acumulades moltes animalades. Els mosquits ens abandonaren tot seguit, potser per les nostres rialles, potser pel fum de les cigarretes o perquè ja va sent hora que morin, fins a la propera primavera. Al final de la tarda, en una competició emocionant fins al darrer gol, la Bella i jo vam guanyar als futbolins cinc partides de nou.

Al dia següent, el darrer dia d’estiu, el vaig passar sense veure’l, amagada en el cor de la poesia, volant en una estora màgica.

Un nou ésser creix des de dilluns a les meves mans. És una sensació nova, enamorar-se així. És un naixement. Quan hi poso els dits, vibra profundament, com un felí encantat, i jo tremolo.

Ahir vam anar al Diamant a veure què tenia el Pescador per explicar. Ens hi trobàrem una bona colla. El Pescador va predir que a les nou pararia el vent i així va ser, només per un moment.

En Merlí, en Lorca i jo vam sopar plegats i els vaig tornar a preguntar com va començar una broma íntima i recurrent que tenen entre ells. Després de reflexionar i refer una història que es remunta a un concert adolescent del Mag, d’una altra vida, s’adonaren que tot provenia d’un dàtil que una nit caigué d’una palmera a les seves mans. I vaig reviure la màgia de la seva amistat en una vetllada entranyable.

Aquest matí, en sortir al carrer, els núvols s’inflaven en totes les dimensions i el cel resplendia. Quatre ocells perduts volaven esverats cap el sud. El sol encara els escalfava. Tot el dia el vent ha estat fresc i al principi de la nit ha caigut la primera pluja tranquila. He tornat al barri, a veure als avis, a prendre un vi al celler.

La tardor és aquí. I justament ara en Merlí entra per la porta. Vesteix una camisa hawaiana que Hera, l’única, ha escollit per a ell. El Pescador ja té programa de ràdio, a Contrabanda. I jo dormiré avui amb una flassada.