Mas Vilella

Després de molts mesos ens tornem a trobar, gairebé tots, sempre falta algú. Aquest cop, per a fer un tast de vins. La pubilleta que se’ns marxà a Vilafranca té contactes amb el fill de les caves Jané Ventura, del Vendrell, i ens trobem en el celler nou, centre de producció i distribució. En Gerard ens explica el senzill (diu ell) procés de fabricació de vi i cava. “Tot és qüestió de respectar el caràcter del vi i la química fa la resta”. Durant la visita ens comenta que els catalans mateixos som els més reticents a consumir vi del Penedès. Paradoxalment, és la terra on pot créixer amb èxit qualsevol tipus de raïm.

En acabar, el seguim per carreteres i camins d’hivern fins arribar al Mas Vilella, la casa pairal, on reben les visites i fan els tasts. Som setze al voltant d’una llarga taula i les ampolles van circulant mentre en Gerard ens explica dels vins i nosaltres aprenem una mica. L’atmosfera és de pagès, humil i artesanal. Els petits glopets i el menjar ens fan sortir colors a les galtes i ens tornen les mirades alegres i pensaroses. La Paula comenta: “abans ens trobàvem per emborratxar-nos i ara per fer tasts”.

Després de l’àpat, en Gerard ens guia fins a les caves velles, sota la casa, on guarden els vins fora de catàleg per estudiar com evolucionen amb els anys. I també ens porta fins a les botes, on maduren els vins que s’acaben de collir. Excel·lents, tot i que encara tèrbols.

Del cava Jané Ventura Gran Reserva Vintage, que és el que més m’ha agradat, no en té cap ampolla, però em quedo dues del Mas Vilella, un vi de finca amb criança, varietat ull de llebre, de les vinyes que creixen a les terres pairals. El record de la seva foscor de bosc encara m’acaricia les genives.