The catalan way

Vaig passar el dia amb la finestra oberta. S’aprèn molt de les persones que passen i actuen com si els edificis que els envolten no tinguessin ulls ni orelles. El gargall ampul·lós de la migdiada que esquitxa una vorera innocent. La confessió amagada en la velocitat d’una moto però que el vent divulga sense discreció. El secret “no li diguis a ningú, eh!” que s’escolta per tot el carrer...

Quan els adults parlen amb els nens són insuportables. Aparenten contracció mental. Després, els nens parlen com els pares i és repulsiu. És la forma d’expressar-se d’un adult que considera al fill lent o sord o idiota, imitada per una veueta de cinc anys. Els més repugnants són els que raonen amb gran paciència, llargues frases i avorrits arguments. It’s the catalan way.