No em va quedar clar si l’enuig de Mr. R era provocat per una societat imperfecta (i en aquest cas, millor baixar de la nau i buscar sol un altre planeta) o per la seva manca de valor per expressar-se lliurament, sense por a les conseqüències.
Pensar que la llibertat significa que no hi haurà conseqüències, és immadur. Cadascun dels nostres actes en llibertat té una conseqüència i de vegades no és positiva. No podem inocular els altres contra el virus de la intolerància, la religió, el que pensen sobre la política, l’amor, la família, les drogues, l’art o la mort.
Parlant, de vegades, la gent no s’entén.
Però no tenim perquè. L’única cosa important que hem de pactar és la no violència. Per part de ningú. I qualsevol atac verbal és violència.
No és tant el fet que no es pugui criticar el rei o defensar
Som humans i lliures i no uns robots perfectes que podem mirar sense que ens tremolin les pestanyes quan algú diu o fa una cosa que ens indigna.
Són injustes, això sí, la hipocresia, la doble moral, la mentida, la corrupció, la tortura, l’explotació, l’acumulació vergonyosa de béns i, en definitiva, qualsevol acte humà que faci mal als éssers humans.
Per això no hauríem de callar mai, malgrat les conseqüències.
L'enuig de Mr R es produeix precisament en comprovar que la hipocresia i la doble moral han guanyat de carrer la partida a la llibertat d'expressió.
ReplyDeleteSom humans, però en cap cas lliures: Començant per les limitacions del cos i del temps. Però sí podríem aconseguir més quotes de llibertat perdent el respecte a la hipocresia, sempre protegida per la immunitat que li proporcionen els estafadors pactes tàcits socials. I no ho sabem fer, no fos cas que s'enfadés no sé qui... On és aquí el valor?
Si exceptuem l'insult o la difamació, no crec que expressar opinió sigui violència. Altra cosa és saber escollir el moment, els interlocutors o les maneres més o menys ofensives. Si a algú una opinió li sembla violenta, probablement és per la seva incapacitat d'acceptar la diversitat, i és en aquest punt on sorgeix la violència, en el rebuig i la condemna.
A Mr R l'entristeix que comencem per deixar-nos enredar i acabem autoenganyant-nos amb gran stisfacció. A Mr R l'entristeix que expressar una opinió minoritària suposi l'aïllament social, el gueto, la solitud. Una societat lliure no ho permetria.
Em costa valorar el grau de valor de Mr R per a assumir les conseqüències d'expressar opinió rebutjant la hipocresia, però probablement les haurà patit més que no pas els silenciosos autocomplaents, aquests que mai s'enutgen, i que mai han pagat cap preu per opinar, per que el més arriscat que han dit és qui havia de ser eliminat a la isla de los famosos.
Si voleu Mr R callarà, al cap i a la fi parla per compartir, però no aconseguireu que s'autoenganyi. Podeu anar erosionant la llibertat d'expressió però us serà més complicat acabar amb la de pensament.
Mr R.
Ah... ¿Pero tú no lees "El jueves"?
ReplyDelete