Wednesday, April 23, 2008

Mercenaris de tradicions


No sóc gaire entusiasta de les festes imposades, però, és clar, això em deixaria sense festes. Ni aniversaris, ni Caps d’Any, ni Sant Joans, ni festes del Carme ni de Gràcia.

Encara em costa més sentir-me integrada en el sentir col·lectiu quan aquestes festes obliguen a fer una cosa determinada, com per exemple, comprar una rosa o un llibre.

Amb tot, aquest matí era diferent. Croissants amb el cafè i, ja al carrer, els homes carregats de roses per a les seves companyes de feina. Fins i tot hi havia una paradeta multicolor amb roses gays, un pètal de cada color.

A la feina, la cap, de tornada del seu viatge, ens ha dut un grapat de margarides del seu hort, que fan més olor que totes les roses de la Rambla.

Esperem que els malalts de futbol no destrossin les paradetes, tan ben posades, amb les seves senyeres. No era anglès el drac?


1 comment:

  1. però sant jordi és un gran dia, stella, el que passa és que, com tot, s'han de comprar flors i llibres també en d'altres dies, no trobes? però que la gent s'estimi i regali roses i llibres em sembla un gran què!

    ReplyDelete