Thursday, November 16, 2006

Origen



En els vestuaris de la piscina una monitora té al seu càrrec un grup de nens i nenes d’uns quatre, cinc anys. Per la seva activitat se’n dedueix que els ha de vestir. Com n’hi ha uns quants, amenitza el procés donant-los conversa.





­­—Tu què ets? —li pregunta a un dels nens mentre li posa un mitjó.

El nen se la mira amb ulls grans.

—Un nen —respon.

La monitora riu de l’ocurrència espontània.

—Noooo, vull dir, d’on ets?

—De Barcelona.

La monitora sacseja el cap amb certa impaciència, divertida.

—Vull dir: de quin país.

El nen fa cara de no acabar de comprendre com un adult pot ser tan estúpid.

—D’Espanya.

—Que noooooo... Que vull dir... Mira, els teus pares, d’on són?

—De Bolívia.

—Ah! Bolivià! —Exclamà la monitora finalment satisfeta, tot cordant-li la sabata.

El nen se la mirà amb la mateixa curiositat i incomprensió que s’hauria mirat a un bitxo acabat d’esclafar, que tot d’una decidís tornar a moure les potes.

3 comments:

  1. Anonymous2:03 PM

    m'encanten aquests 'flashos' de realitat, perquè encara que siguin inventats semblen reals!
    petons!

    ReplyDelete
  2. en aquest cas, tristament, és realitat.

    ReplyDelete
  3. Anonymous1:26 PM

    Què radicals són els nens! Un és abans que res humà, persona. La resta és fruit de les circumstàncies. Pep

    ReplyDelete