Vacunes

Tinc la sort de treballar al costat d’una granja. A l’hora del cafè, algun dia m’hi atanso per veure les bestioles. Només ho puc fer quan la feina m’ho permet i quan el terra és sec, d’altra banda tornaria a l’oficina amb el calçat ple de fang. M’enfilo per un petit turonet on pasturen les ovelles i després camino entre estables de porcs i vaques per arribar al petit corral on hi conviuen rucs, cabres de muntanya i cavalls. En particular hi vaig a veure en Flame (com jo mateixa vaig batejar), una cria de cavall que he vist créixer des què tenia dies. En Flame sempre deixa de menjar i se’m queda mirant quan jo arribo. Crec que, d’alguna manera, estem enamorats. Quan porto dies sense poder-lo anar a veure, el trobo a faltar.

Després de la meva visita torno per un petit camí de pedres i basses per on he d’anar saltant obstacles. Tot plegat han passat 25 minuts quan em reintegro a la vida laboral, però sempre em sembla que he fet una gran excursió.

Avui en Flame no hi era. Potser l'estaven vacunant.