Indie

Esperits encaputxats tremolen de fred, grisos, taciturns, humits. Alguns s’inflen d’aigua sobre els pins, altres esperen als cims, com voltors famolencs. N’hi ha que han trobat les escletxes en edificis i muntanyes i allà hi floten, empresonats de vents i concavitats.

Hi va haver un dia que un paisatge així em retornà les forces, la confiança en mi. També ajudaren Trail of Dead (abreviació del més espectacular nom: And You Will Know us by the Trail of Dead), amb l’album World’s Apart, en un temps en què vaig perdre nord, seny, esperança; lluny de tot i sola.

Ahir van tocar a Barcelona, a la 2 de l’Apolo. Alta energia, distorsió, melodia, la desorganització pròpia de qui afina diferent per a cada tema i molt bon humor. L’ambient indie et permet estar a primera fila. La gent et deixa espai, ningú t’empeny, ningú té desfici de ser el primer en res ni de tocar la mà de ningú. És més com un grapat d’amics en el concert d'un altre grapat d’amics. Els ToD No van trencar res, però, tot i la fama. Will you smile again? El punt i apart.