Gràcies a les teves històries he somniat que en un part natural i espontani em sortia de la panxa un monstre que es feia gran en dues hores, que parlava pels descosits i renegava de tot. A més, em feia mal als mugrons quan em xuclava la llet i en volia més de la que podia donar-li. Com si això fos poc, el meu marit era el meu pare i no volia saber-ne res de la criatura. El bitxo havia arribat inesperadament i no tenia bolquers, bressol ni cotxet, pesava una barbaritat i ningú no volia agafar-lo en braços perquè fotia d’òsties a tot Déu. Jo només volia un cafè i una dutxa! Quan per fi trobava algú que m’entretingués la criatura i aconseguia tancar-me al bany, hi havia plats bruts per tot arreu i no s’hi podia caminar! El rellotge biològic pot dir el que vulgui, però em fa l'efecte que el meu subconscient ho té molt clar.
El que acabes d'escriure no es una escena de "alien, el 8º pasajero"?
ReplyDeleteAquesta quina és? Jo amb la saga dels Alien em passa com amb la de Superman, que no sé a quina passa què... Ara, Indiana Jones i Bourne, això ja és una altra història.
ReplyDeletees la primera de la saga.
ReplyDelete